Parlar del folklore d'aquest racó muntanyós de l'Alt Maestrat no és fàcil de resumir en aquest modest espai, ja que la riquesa musical i coreogràfica dels nostres pobles fa d'aquestes terres altes de la comarca un dels màxims exponents de la seva tradició immaterial. Per als estudiosos de la nostra tradició, els municipis de l'interior de castelló, especialment de l'Alt Maestrat han estat des de sempre referents pel que fa a l'originalitat, puresa i qualitat de les seves manifestacions artístiques en aquest àmbit, i així ho reflecteixen importants estudis.En primer lloc, caldria destacar l' existència de balls públics, circulars i amb música de vent, que sobreviuen en aquestes viles, seguint una tradició que es pot rastrejar fins a l' edat mitjana com en el cas documentat de Benassal.Parlem del Ball Pla, també conegut com a ball rodat en altres lars o ball de plaça. Amb elements comuns en els quatre balls, consten de diferents danses que es van anar afegint amb el pas dels anys i el transcórrer de les modes, podent-se rastrejar una primera part amb pas de passeig, la més antiga, i que en el cas de Catí destaca pel seu arcaisme, darrere de la qual apareixen majoritàriament boleros, jotes i altres danses de divers origen, culminant el ball amb una part més ràpida i animada, que posa a prova la resistència dels balladors. Aquests balls de parella solien comptar amb la música de la dolçaina i el tamborí, sent els joglars de Benassal els qui tocaven en les festes del seu propi poble, Culla i Ares. Posteriorment van ser progressivament substituïts per les bandes de música, les quals van començar a sorgir com a tals a finals del segle XIX (de Catí apareixen notícies clares en 1891 i la banda de Benassal es funda el 1892, constant en tots dos llocs referències puntuals anteriors) i que van acabar per canalitzar les inquietuds musicals d'uns pobles on l'afició i qualitat sobresurt dins de tot el nord valencià.Almenys una menció mereixen les danses de processó, que encara que desaparegudes a principis del passat segle han estat recuperades en el cas de Culla, fent-se la dansa dels negrets o arquits en la processó de Sant Cristòfol. Benassal i Catí van comptar amb cèlebres dansants i queda pendent una pròxima recuperació, donada la nombrosa documentació al respecte.Finalment cal posar especial èmfasi en la música tradicional de corda, que ha convertit alguns dels nostres pobles en una autèntica reserva de costums musicals extintes a la resta de país. Tot i que en la tradició comarcal es poden rastrejar referències d'estils musicals de més antiguitat, com les folies en masies d'Ares, allò que ha arribat viu fins a nosaltres són les seguidilles (sobretot a Culla), el fandango i la jota, sent aquesta última dansa i música la més comuna i la que gaudeix de millor salut.La jota ha tingut per àmbit natural les rondes de cinquens (especialment presents a Benassal, on es canta a les mosses a la nit i fins a la matinada), i els bureos o saraus de les masies (els confins entre els termes de Catí i Ares van ser focus d'un especial nivell artístic).També, amb corda o amb vent, hi havia albades nocturnes per les masies i dins les viles, on es cantava a les cassolades, i que gràcies a ser clarament recordades pels més grans tal vegada puguin ser de nou escoltades en un futur pròxim.
Folklore Alt Maestrat
Parlar del folklore d'aquest racó muntanyós de l'Alt Maestrat no és fàcil de resumir en aquest modest espai, ja que la riquesa musical i coreogràfica dels nostres pobles fa d'aquestes terres altes i de la comarca un dels màxims exponents de la seva tradició immaterial.